Juego de Tronos

Avui, dia de Sant Jordi, m’he comprat el primer volum de Juego de Tronos.

De fet, la sèrie de llibres (composta per set llibres, ni mes ni menys) creada pel George R. R. Martin, es diu Canción de Hielo y Fuego, però tothom la coneix pel títol del primer llibre de la col•lecció, es a dir, Juego de Tronos.

La primera vegada que vaig saber d’ells va ser, com no, a la FNAC. Buscant, com sempre, la última novetat dels llibres de l’Stephen King, vaig veure aquesta col•lecció, però, també com sempre, innocent i incult que es un, la vaig confondre amb una altra col•lecció de llibres de fantasia, com ara els de la sèrie DragonLance.

La segona vegada va ser a l’Hospital de Sant Pau, on estava ingressat el meu pare. La dona del seu veí de llit l’estava llegint, i la meva neboda, l’Anna, em va dir que se’ls estava llegint també i que eren molt bons.

Jo, en aquells moments, estava acabant de devorar Un Mundo sin Fin, el segon mastodonte que segueix a aquell altra no menys mastodòntic Los Pilares de la Tierra, i no ha estat fins la setmana passada que el vaig acabar. Com me’n havia de comprar un o altre per la Diada d’avui, vaig decidir esperar. Ja el tinc a les meves mans. Començo demà.

El País de les Xancles

Ja està aquí! Ja ha arrivat l'estiu! I no es que hagi arrivat per que faci calor, ni per que faci un dia clar i sense nùvols, ni per que ho marqui el calendari... ja ha arrivat per que han tornat! Han tornat com una plaga! Han sortit de l'armari on estaven embutides, sense netejar-se ni desinfectar-se, mostrant a qui ho vulgui veure i a qui no també aquests peus inflats, suats, blancs com la llet i aquestes ungles llargues, deixades i brutes. Estan per tot arreu: pel carrer, pel metro (sobretot pel metro), als autobusos, a la Rambla, als grans magatzems, als cinemes, als bars i restaurants, als parcs, als súpers... i les duu tothom... tú i tothom... els nens i les nenes, grans i petits, blancs, negres, cristians, musulmans, gais, heteros, de dretes i d'esquerres... pot ser no tenen diners per a comprar-se una pastilla de sabò per a rentar-se els peus abans de sortir de casa, però si que el tenen per a comprar-se un parell... i n'hi ha de totes formes i de tots els colors inimaginables, amb el denominador comú de que totes, sense excepció, son velles i estan brutes i deixades... es una plaga! Si fins i tot a les escales mecàniques del metro han avisat de que es perillós portar-les! Es una invasió!

Han tornat les xancles!