Avui, dia de Sant Jordi, m’he comprat el primer volum de Juego de Tronos.
De fet, la sèrie de llibres (composta per set llibres, ni mes ni menys) creada pel George R. R. Martin, es diu Canción de Hielo y Fuego, però tothom la coneix pel títol del primer llibre de la col•lecció, es a dir, Juego de Tronos.
La primera vegada que vaig saber d’ells va ser, com no, a la FNAC. Buscant, com sempre, la última novetat dels llibres de l’Stephen King, vaig veure aquesta col•lecció, però, també com sempre, innocent i incult que es un, la vaig confondre amb una altra col•lecció de llibres de fantasia, com ara els de la sèrie DragonLance.
La segona vegada va ser a l’Hospital de Sant Pau, on estava ingressat el meu pare. La dona del seu veí de llit l’estava llegint, i la meva neboda, l’Anna, em va dir que se’ls estava llegint també i que eren molt bons.
Jo, en aquells moments, estava acabant de devorar Un Mundo sin Fin, el segon mastodonte que segueix a aquell altra no menys mastodòntic Los Pilares de la Tierra, i no ha estat fins la setmana passada que el vaig acabar. Com me’n havia de comprar un o altre per la Diada d’avui, vaig decidir esperar. Ja el tinc a les meves mans. Començo demà.
De fet, la sèrie de llibres (composta per set llibres, ni mes ni menys) creada pel George R. R. Martin, es diu Canción de Hielo y Fuego, però tothom la coneix pel títol del primer llibre de la col•lecció, es a dir, Juego de Tronos.
La primera vegada que vaig saber d’ells va ser, com no, a la FNAC. Buscant, com sempre, la última novetat dels llibres de l’Stephen King, vaig veure aquesta col•lecció, però, també com sempre, innocent i incult que es un, la vaig confondre amb una altra col•lecció de llibres de fantasia, com ara els de la sèrie DragonLance.
La segona vegada va ser a l’Hospital de Sant Pau, on estava ingressat el meu pare. La dona del seu veí de llit l’estava llegint, i la meva neboda, l’Anna, em va dir que se’ls estava llegint també i que eren molt bons.
Jo, en aquells moments, estava acabant de devorar Un Mundo sin Fin, el segon mastodonte que segueix a aquell altra no menys mastodòntic Los Pilares de la Tierra, i no ha estat fins la setmana passada que el vaig acabar. Com me’n havia de comprar un o altre per la Diada d’avui, vaig decidir esperar. Ja el tinc a les meves mans. Començo demà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada