Super 8

Agafeu una coctelera, i afegiu els següents ingredients: Los Cinco, Stand by Me, The Goonies, It, els finals de l'Stephen King, Encuentros en la Tercera Fase, E.T., Lost, la música dels anys vuitanta, i aquelles tardes de sessió doble en els cinemes de reestrena dels vostres barris. Agiteu-lo, no ho mescleu, i hi tindreu la sensació cinematogràfica d'aquest estiu: Super 8.

Dirigida pel nou nen mimat de Hollywood, el J.J. Abrahams, creador, entre d'altres, de les sèries Lost i Fringe, i produït, controlat i auspiciat pel Rei Mides de la Meca del Cinema, l'Steven Spielberg, ens arriba aquesta veritable joia, mostra ineludible de que es pot fer molt bon cinema només amb quatre idees ben portades a terme, que ens fa que retrocedim en la història vint anys, i que ens situem de nou en la nostra infantesa, quan les nostres iaies ens portaven a veure aquelles pel•lícules fascinants, meravelloses i úniques als petits cinemes de reestrena dels nostres barris de Barcelona.

Una (única) pega: com a bona mostra del cinema de l'Spielberg, la pel•lícula tendeix a un infantilisme totalment fora de lloc al final del film, trencant en mil pedaços tot l'aconseguit fins llavors, com tot bon llibre de l'Stephen King.

The Killing

Qui va matar la Rosie Larsen?

Sota una neblina plujosa, en un apartat llac a les afores de Seattle, apareix el cadàver de la Rosie Larsen, dins el maleter d'un cotxe enfonsat al fons del llac. Els sospitosos s'acumulen: un noi ric que havia flirtejat amb ella, i amb les drogues, un skater outsider company de classe, la seva millor amiga i confident, un home gran, candidat a l'alcaldia de la ciutat, el professor de l'institut... una inspectora de policia a punt de traslladar-se de ciutat i el seu nouvingut company porten l'àrdua investigació del cas, mentre la família de la morta, pares i dos germans petits, veuen com el seu món es desmorona dia a dia.

Sota aquesta premissa, sospitosament semblant a l'argument de la mítica Twin Peaks, i quatre dies desprès de la seva estrena als Estats Units, arriba al nostre país, de la mà de Fox Crime, The Killing, la nova sèrie d'èxit que arrasa a Amèrica.

The Killing està basada en una sèrie danesa, Forbrydelsen (The Crime), i protagonitzada per un reguitzell de actors gairebé desconeguts: Mireille Enos, Billy Campbell, Joel Kinnaman... i amb un argument, tot i ser vist moltes vegades a les sèries i pel.lícules nord-americanes, bastant innovador: l'atmòsfera opresiva de la ciutat de Seattle, sempre plujosa; l'ambient sòrdid dels ravals on es dedica part de la investigació, en contraposició amb el luxe i la comoditat dels despatxos de l'aspirant a alcalde, i principal sospitòs del crim; l'anòmal i festiu ambient de l'institut, que disfressa una miserable realitat plena de sexe, drogues i alcohol, i que no surt a les pàgines de la revista mensual de l'escola; l'austera ambientació a la casa de la familia de la morta, junt amb el dolor, les llàgrimes i el silenci, turbador i sepulcral, de la destrossada mare, que sap més del que diu; la tieta de la Rosie, que es pregunta per què la seva mare va deixar pasar tot un cap de setmana sense preguntar-se on era la seva filla; la millor amiga d'aquesta, que amaga alguna cosa, per por; el amable i sol.lícit professor de la Rosie, que tè una tèrbola rel.lació extraescolar amb ella ...

Cada capìtol ens mostra vint-i-quatre hores de la investigació de l'assesinat de la Rosie, i en cada un la trama s'embolica més i més, sense veure una llum al final del tùnel, per tímida que aquesta pugués ser.

What Matters Most

Per fi el tinc a les meves mans. No és que hagi trigat gaire (l'últim disc seu, Love is the Answer, va sortir el Setembre de l'any passat), però un nou àlbum de la Barbra, en el meu cas, es sempre un fet sensacional.

What Matters Most. Barbra Streisand sings the lyrics of Alan and Marilyn Bergman, aquest és el títol del disc en qüestió. Sota aquest ampul•lós títol (amb What Matters Most n'hi hagués hagut prou), s'amaguen deu petites joies compostes per aquest matrimoni, l'Alan i la Marilyn Bergman (creators and very prolific writers), amics de la Barbra de tota la vida, i principals artífex de la seva reeixida carrera musical, i interpretades magistralment per la Barbra, tant, que sembla que estem escoltant un dels seus primers àlbums, tornant enrere als anys seixanta.

N'hi han unes quantes cançons que podem destacar: la que obre l'àlbum, Windmills of your Mind, amb un començament acapella realment brillant, de la pel•lícula The Thomas Crown Affair, cantada ja pel Sting, entre d'altres. Aquest tema hagués pogut casar perfectament amb aquell The Movie Album, on la Barbra repassava una sèrie de cançons que pertanyien a unes quantes reconegudes bandes sonores (altres no tant conegudes), i que els fans li havien demanat fins l'extenuació.

Something New in my Life, dedicada al seu estimat fill Jason; That Face, aquesta dedicada al seu marit, el també actor James Brolin; Solitary Moon, una balada deliciosa; Nice and Easy, amb un ritme de bossa-nova magnífic; o So Many Stars, aquesta cantant un fragment en portuguès per primera vegada, son una mostra de les perles que s'hi poden trobar.

El disc ve amb una Edició Especial amb un segon disc, on la Barbra publica per enèsima vegada les seves cançons de sempre (The Way we Were, Papa can you hear Me, You don't bring me Flowers, A Piece of Sky...), sota la excusa de que aquestes estan també compostes pel referit matrimoni, que ho estan. Però no deixa de crear un mal gust de boca tenir un disc repetit fins la sacietat, víctima d'un merchandise que, hores d'ara, no li fa cap falta.

L'Illa Maragda

Tot just acabem d'arribar d'Irlanda: Pluja constant. Fred per estar al mig del mes d'Agost. Conduïa per la esquerra, repte aconseguit. Dublín bastant decebedor. Els Pubs magnífics. The Temple Bar. Molly Malone. Les portes de colors. The Spire, impressionant. James Joyce sense l'Ulysses. Oscar Wilde. No hi ha cervesa irlandesa rosa. Les autopistes tenen moltes carències. Els poblets meravellosos. La gent amable, molt amable. L'Estuari de Golway es com una postal del que té que ser Irlanda. Fish and Chips. HMV. Els Penya-segats de Moher, el millor. Els paratges verds. Les vaques. Cork... Irlanda, l'Illa Maragda.