31 d’agost del 2011

Super 8



Agafeu una coctelera, i afegiu els següents ingredients: Los Cinco, Stand by Me, The Goonies, It, els finals de l'Stephen King, Encuentros en la Tercera Fase, E.T., Lost, la música dels anys vuitanta, i aquelles tardes de sessió doble en els cinemes de reestrena dels vostres barris. Agiteu-lo, no ho mescleu, i hi tindreu la sensació cinematogràfica d'aquest estiu: Super 8.

Dirigida pel nou nen mimat de Hollywood, el J.J. Abrahams, creador, entre d'altres, de les sèries Lost i Fringe, i produït, controlat i auspiciat pel Rei Mides de la Meca del Cinema, l'Steven Spielberg, ens arriba aquesta veritable joia, mostra ineludible de que es pot fer molt bon cinema només amb quatre idees ben portades a terme, que ens fa que retrocedim en la història vint anys, i que ens situem de nou en la nostra infantesa, quan les nostres iaies ens portaven a veure aquelles pel•lícules fascinants, meravelloses i úniques als petits cinemes de reestrena dels nostres barris de Barcelona.

Una (única) pega: com a bona mostra del cinema de l'Spielberg, la pel•lícula tendeix a un infantilisme totalment fora de lloc al final del film, trencant en mil pedaços tot l'aconseguit fins llavors, com tot bon llibre de l'Stephen King.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada