Ahir vaig anar a veure a la Janet Jackson al Poble Espanyol. Venía a presentar el seu Number Ones Tour: Up Close and Personal. Era la primera vegada que la veia en directe, i, sincerament, no em va decebre. Al principi no hi tenia masses ganes d'anar-hi, per que no creia (i encara no ho crec) que aquest recinte sigui adient per a artistes com la Janet, però, un cop allà, vaig veure que aquell indret no estava pas del tot malament.
Sota una petita pluja suau, persistent i emprenyadora, la Janet va exhibir la seva faceta com a prodigiosa ballarina que es, va estar poc comunicativa (alguns comentaris a Barcelona), ens va portar un fenomenal cos de ball (nou persones), uns muntatges de vídeo poc encertats, però va ser en la seva faceta com a cantant en la que va fallar estrepitosament, ja que des del primer segon a l'últim (excepte tres balades que va cantar al mig) tot va ser amb un indecent playback, i va ser, precisament, en aquestes balades on es va poder apreciar el playback que ens havia ofert fins ara, o en el pitjor dels casos, la manca de veu que tenia. Tampoc es qüestió de rasgar-se les vestidures... sense anar més lluny, al concert l'any passat de la Madonna a l'Estadi Olímpic, la veu en directe va brillar per la seva absència...
El moment emotiu, esperat i edulcorat va ser quan, al mig de la cançó Together Again la Janet va alçar els braços amunt i va llençar un petò al cel, mentre rere seu, a les pantalles de vìdeo, hi sortia ella amb el seu germà, el Michael. La gent va esclatar de plaer. Un moment no per oportú menys efectiu.
La Janet va venir a Barcelona a presentar el seu últim disc recopil.latori (Number Ones), es a dir, que excepte una cançó (Make Me), no ens va oferir res de nou, però com era la primera vegada que jo la veia, sempre es millor un seguit de èxits un rere l'altre, que un disc nou i desconegut
Sota una petita pluja suau, persistent i emprenyadora, la Janet va exhibir la seva faceta com a prodigiosa ballarina que es, va estar poc comunicativa (alguns comentaris a Barcelona), ens va portar un fenomenal cos de ball (nou persones), uns muntatges de vídeo poc encertats, però va ser en la seva faceta com a cantant en la que va fallar estrepitosament, ja que des del primer segon a l'últim (excepte tres balades que va cantar al mig) tot va ser amb un indecent playback, i va ser, precisament, en aquestes balades on es va poder apreciar el playback que ens havia ofert fins ara, o en el pitjor dels casos, la manca de veu que tenia. Tampoc es qüestió de rasgar-se les vestidures... sense anar més lluny, al concert l'any passat de la Madonna a l'Estadi Olímpic, la veu en directe va brillar per la seva absència...
El moment emotiu, esperat i edulcorat va ser quan, al mig de la cançó Together Again la Janet va alçar els braços amunt i va llençar un petò al cel, mentre rere seu, a les pantalles de vìdeo, hi sortia ella amb el seu germà, el Michael. La gent va esclatar de plaer. Un moment no per oportú menys efectiu.
La Janet va venir a Barcelona a presentar el seu últim disc recopil.latori (Number Ones), es a dir, que excepte una cançó (Make Me), no ens va oferir res de nou, però com era la primera vegada que jo la veia, sempre es millor un seguit de èxits un rere l'altre, que un disc nou i desconegut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada