Una altra que s'en va. No per inesperada ha estat menys sobtada aquest mort anunciada. Anunciada, per que, vist l'historial d'ingesta d'alcohol i drogues de l'Amy, no podíem fer mes que veure venir aquest final tràgic.
Però l'Amy s'en ha anat amb elegància (cosa que li mancava força en vida); se'n ha anat amb 27 anys, venint a engrossir així aquesta llista tràgica i elitista dels malograts cantants i músics que van morir amb la mateixa edat: Brian Jones, Jimi Hendrix, Janis Joplin, Jim Morrison i Kurt Cobain, sense menysprear la nostra i nostrada Cecilia.
Musicalment, l'Amy ens deixa un bagatge curt però excel•lent: dos àlbums (Frank i Back to Black), aquest últim una veritable joia, icona de la nova modernitat retro, a més a més de certes col•laboracions amb altres artistes, com el Quincy Jones (It's my Party), i es diu que prepara un duet amb el Tony Bennett pel seu Duets II.
Segur que en els mesos veniders (tal i com s'ha fet amb el Michael Jackson), s'editaran noves cançons i nous discos pòstums de l'artista, fruit de la recerca aprofitada dels voltors discogràfics de torn, però... veurà alguna vegada la llum aquella cançó que va escriure per una propera intervenció en una Banda Sonora del James Bond, i que, com ella va dir, seria la millor cançó de la història dels temes bondians?
Adéu Amy, sense voler-ho (o si...) ara ets tu qui torna Back to Black...
Però l'Amy s'en ha anat amb elegància (cosa que li mancava força en vida); se'n ha anat amb 27 anys, venint a engrossir així aquesta llista tràgica i elitista dels malograts cantants i músics que van morir amb la mateixa edat: Brian Jones, Jimi Hendrix, Janis Joplin, Jim Morrison i Kurt Cobain, sense menysprear la nostra i nostrada Cecilia.
Musicalment, l'Amy ens deixa un bagatge curt però excel•lent: dos àlbums (Frank i Back to Black), aquest últim una veritable joia, icona de la nova modernitat retro, a més a més de certes col•laboracions amb altres artistes, com el Quincy Jones (It's my Party), i es diu que prepara un duet amb el Tony Bennett pel seu Duets II.
Segur que en els mesos veniders (tal i com s'ha fet amb el Michael Jackson), s'editaran noves cançons i nous discos pòstums de l'artista, fruit de la recerca aprofitada dels voltors discogràfics de torn, però... veurà alguna vegada la llum aquella cançó que va escriure per una propera intervenció en una Banda Sonora del James Bond, i que, com ella va dir, seria la millor cançó de la història dels temes bondians?
Adéu Amy, sense voler-ho (o si...) ara ets tu qui torna Back to Black...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada