Quina sorpresa American Horror Story (Fox), i no precisament per la trama de la sèrie (havent vist dos episodis, de moment tot es una complerta paranoia), si no per un dels personatges principals: la enigmàtica i pèrfida Constance, la veïna del costat de la fatídica Casa del Mal, que es on viuen els protagonistes, es a dir, la incommensurable Jessica Lange.
El seu paper es el de una vídua que té al seu càrrec la seva filla, una nena amb Sindrome de Dawn, i que viu al costat de la casa dels protagonistes, on s'han mudat recentment. Aquesta dona es una senyora gran, elegant i distingida, que encara conserva una bellesa que a la seva joventut hauria estat captivadora. Però també es un personatge molt estrany, que amaga molt més del que diu, i que poc a poc es va transformant de la típica veïna plasta a una presència en principi incòmode i més endavant perillosa i tot.
Per a mostra el capítol d'ahir, en el que la Constance, desprès d'un desplant que l'hi ha fet la protagonista, decideix preparar-li unes apetitoses magdalenes, farcides d'un xarop que provoca nàusees, diarrea, i fins i tot una gastroenteritis. Més tard, només veure la protagonista, endevina que aquesta està embarassada, i els auguris que li vaticina ho son tot menys favorables; quan es creua amb la assistenta de la casa (una dona que el marit la veu jove i atractiva, fins i tot provocadora, i els demés la veuen com una senyora gran), li diu que vigili, que no la voldria haver-la de matar un altre cop; i, finalment, quan la seva filla discapacitada vol avisar-la de que a la casa del costat i han uns assassins, mentre ella està amb una mena de gigoló quaranta mil anys més jove, la tanca violentament al que anomenen el Quarto dels Miralls, una estància tant gran com un armari, plena de miralls, on la pobre nena veu la seva imatge reflectida una i una altra vegada, causant-li un pavor descomunal, i la deixa allà cridant desesperada.
Feia molt temps que no veia a la Jessica ala televisió. L'últim que vaig saber d'ella era que havia presentat una col•lecció fotogràfica a Bilbao (sic). Celebro, i molt, veure-la cada dilluns en aquesta sèrie, i comprovar que no només no ha perdut gens de la seva seducció a la pantalla, si no que a més a més continua tant atractiva com sempre.
El seu paper es el de una vídua que té al seu càrrec la seva filla, una nena amb Sindrome de Dawn, i que viu al costat de la casa dels protagonistes, on s'han mudat recentment. Aquesta dona es una senyora gran, elegant i distingida, que encara conserva una bellesa que a la seva joventut hauria estat captivadora. Però també es un personatge molt estrany, que amaga molt més del que diu, i que poc a poc es va transformant de la típica veïna plasta a una presència en principi incòmode i més endavant perillosa i tot.
Per a mostra el capítol d'ahir, en el que la Constance, desprès d'un desplant que l'hi ha fet la protagonista, decideix preparar-li unes apetitoses magdalenes, farcides d'un xarop que provoca nàusees, diarrea, i fins i tot una gastroenteritis. Més tard, només veure la protagonista, endevina que aquesta està embarassada, i els auguris que li vaticina ho son tot menys favorables; quan es creua amb la assistenta de la casa (una dona que el marit la veu jove i atractiva, fins i tot provocadora, i els demés la veuen com una senyora gran), li diu que vigili, que no la voldria haver-la de matar un altre cop; i, finalment, quan la seva filla discapacitada vol avisar-la de que a la casa del costat i han uns assassins, mentre ella està amb una mena de gigoló quaranta mil anys més jove, la tanca violentament al que anomenen el Quarto dels Miralls, una estància tant gran com un armari, plena de miralls, on la pobre nena veu la seva imatge reflectida una i una altra vegada, causant-li un pavor descomunal, i la deixa allà cridant desesperada.
Feia molt temps que no veia a la Jessica ala televisió. L'últim que vaig saber d'ella era que havia presentat una col•lecció fotogràfica a Bilbao (sic). Celebro, i molt, veure-la cada dilluns en aquesta sèrie, i comprovar que no només no ha perdut gens de la seva seducció a la pantalla, si no que a més a més continua tant atractiva com sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada