Qui no recorda amb fascinació a Darth Vader, Hannibal Lecter, Alan Bates, al Bob de Twin Peaks o al John Doe de Seven? El mal, al cinema, ens fascina, i en molts cops els actors que encarnen al dolent de la pel•lícula sovint surten més ben parats interpretativament que els seus fluixos companys bons. A més, com es possible que empatitzem amb uns assassins en sèrie, violadors, maltractadors, o monstres de tota mena que ens fan patir i ens fan tenir els pitjors malsons? Sense cap dubte, el guió es el que els fa més atractius a ulls del gran públic, però es sense cap mena de dubte el paper dels actors el que s'emporta la palma com a element fascinador d'aquests éssers repugnants.
Ara en tenim tres exemples més de malvats a la pantalla gran que faran les delícies dels aficionats al bon cinema: el Luis Tosar fa d'un porter de escala turmentat a Mientras Duermes; l'Eduardo Noriega farà d'un capo de la màfia sud-americana enfrontant-se a l'Arnold Schwarzennegger en la seva primera pel•lícula desprès del seu pas per la política nord-americana; i el Javier Bardem, desprès d'aquell fantàstic personatge a No es país para Viejos torna a encarnar un dolent enfrontant-se a James Bond en la nova pel•lícula de l'Agent 007amb llicència per a matar.
A vegades, els bons son els dolents.
Ara en tenim tres exemples més de malvats a la pantalla gran que faran les delícies dels aficionats al bon cinema: el Luis Tosar fa d'un porter de escala turmentat a Mientras Duermes; l'Eduardo Noriega farà d'un capo de la màfia sud-americana enfrontant-se a l'Arnold Schwarzennegger en la seva primera pel•lícula desprès del seu pas per la política nord-americana; i el Javier Bardem, desprès d'aquell fantàstic personatge a No es país para Viejos torna a encarnar un dolent enfrontant-se a James Bond en la nova pel•lícula de l'Agent 007amb llicència per a matar.
A vegades, els bons son els dolents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada