Rols

Ahir al vespre vaig anar a un casament. En els corrillos que es feien mentre menjàvem l'aperitiu (el popular pica-pica), s'havien ajuntat, com es fa sempre, homes amb homes i dones amb dones. Les converses entre els homes eren totalment previsibles: el futbol (especialment el Barça), la feina, els cotxes i una mica de política (poca; es un tema delicat, pot ferir sensibilitats).

El de les dones en canvi, no era, com es podia esperar, tant previsible. Elles no parlaven ni de roba, ni dels nens, ni de cuina, ni de l'edat (el fatídic envelliment), ni de res que pogues semblar, a priori, femení. Tot el contrari: els temes més habituals ahir eren la feina, i més concretament, aquesta mena de FaceBook curricular que es diu Linkedin; els cotxes (es parlava de com eviten l'angle mort als retrovisors unes marques i altres no); i de les companyes (això de criticar sempre ha estat molt femení, encara que els homes també ho fem).

Més tard, un amic em comentava que, malauradament, s'havia quedat sense feina, encara que tenia esperances de trobar-ne una de nova aquesta mateixa setmana. Al preguntar-li que feia a casa amb tant de temps lliure, en va contestar que de bon matí, desprès d'esmorzar i portar els nens a l'escola, agafava la bicicleta i feia uns quants quilòmetres amb ella. Quan tornava a casa, es dutxava, i llavors posava una rentadora, estenia la roba, doblegava la seca i planxava l'arrugada. Feia el dinar, dinava, i a la tarda anava a buscar als seus fills a la escola.

Ahir al matí vaig anar al bàsquet amb la meva filla. Un pare d'una de les seves companyes em deia que estava molt cansat per que s'havia aixecat d'hora (era dissabte) i que havia fet dues rentadores, estès la roba, i arreglat una cortina de la habitació de la seva filla que s'havia despenjat.

Molt sovint sento que el temps està canviant, que està boig, que aquest pas acabarem menjant-nos els panellets a la platja. Crec que el temps no es pas l'única cosa que ha canviat.