Excel•lent factura la de aquesta sèrie d'Antena 3 Gran Hotel. Sospitosament semblant a l'Internado, fins i tot amb el seu protagonista, el Yon González, i amb bastants semblances amb el DownTown Abbey de la BBC, l'argument, els personatges, les caracteritzacions, els exteriors, i sobretot els actors, fan d'ella una sèrie totalment recomanable per a la seva visió i gaudiment.
Protagonitzada pel ja esmentat Yon González, a aquest l'acompanyen l'Amaia Salamanca, la Concha Velasco, l'Adriana Ozores, l'Eloy Azorín, el Fele Martínez, i el nostre Pep Antón Muñoz, en la recreació de la vida a l'interior d'un hotel de luxe a les acaballes del segle XIX, tot just quan la electricitat arribava al nostre país.
Però si hi ha algú que s'emporta la palma com a pilar cabdal de la sèrie, aquesta es la Adriana Ozores. Acostumats com estàvem a veure-la amb un paper més aviat submís i tendre a Los Hombres de Paco, i recordant-la com l'aspirant a una ocupació laboral, superada àmpliament en la entrevista de feina només pel fet de ser dona i gran, a El Método, aquest paper de mestressa de l'Hotel, dura i implacable, sense sentiments, freda, només amb l'objectiu d'aconseguir que el seu hotel continuï tenint l'esplendor dels seus anys de gràcia, l'Adriana broda el seu paper, anys llum de tots els demés actors companys de la sèrie (fins i tot amb la que, a priori, semblava que tenia que ser la estrella de la funció: la Concha Velasco, amb el seu paper de matrona Ama de Llaves de l'Hotel), que es sense dubte el millor element que té la sèrie per a ser un dels esdeveniments televisius de la temporada.
Un petit exemple: quan Doña Teresa (el paper de l'Adriana) s'en assabenta de que la seva filla ha perdut el fill que esperava en caure per unes escales, i que degut a la caiguda no podrà tenir mai més fills, decideix obligar-la a ella i al metge que la ha examinat (amb un xantatge vil: no revelarà que l'home ha estat a l'hotel en companyia femenina estant casat), a guardar silenci sobre la mort del no nat, fent-los dir que el fill es viu i està bé. Per una altra banda, li ofereix a una de les donzelles de l'hotel, soltera i embarassada, cuidar-la a ella i al seu fill fins que neixi per a oferir-lo, un cop nascut, a una família que el tindrà cura d'ell per sempre, a canvi de no fer-la fora de l'hotel i que li lliuri el nadó un cop naixi sense protestar.
Dos ocells d'un mateix tret.
Protagonitzada pel ja esmentat Yon González, a aquest l'acompanyen l'Amaia Salamanca, la Concha Velasco, l'Adriana Ozores, l'Eloy Azorín, el Fele Martínez, i el nostre Pep Antón Muñoz, en la recreació de la vida a l'interior d'un hotel de luxe a les acaballes del segle XIX, tot just quan la electricitat arribava al nostre país.
Però si hi ha algú que s'emporta la palma com a pilar cabdal de la sèrie, aquesta es la Adriana Ozores. Acostumats com estàvem a veure-la amb un paper més aviat submís i tendre a Los Hombres de Paco, i recordant-la com l'aspirant a una ocupació laboral, superada àmpliament en la entrevista de feina només pel fet de ser dona i gran, a El Método, aquest paper de mestressa de l'Hotel, dura i implacable, sense sentiments, freda, només amb l'objectiu d'aconseguir que el seu hotel continuï tenint l'esplendor dels seus anys de gràcia, l'Adriana broda el seu paper, anys llum de tots els demés actors companys de la sèrie (fins i tot amb la que, a priori, semblava que tenia que ser la estrella de la funció: la Concha Velasco, amb el seu paper de matrona Ama de Llaves de l'Hotel), que es sense dubte el millor element que té la sèrie per a ser un dels esdeveniments televisius de la temporada.
Un petit exemple: quan Doña Teresa (el paper de l'Adriana) s'en assabenta de que la seva filla ha perdut el fill que esperava en caure per unes escales, i que degut a la caiguda no podrà tenir mai més fills, decideix obligar-la a ella i al metge que la ha examinat (amb un xantatge vil: no revelarà que l'home ha estat a l'hotel en companyia femenina estant casat), a guardar silenci sobre la mort del no nat, fent-los dir que el fill es viu i està bé. Per una altra banda, li ofereix a una de les donzelles de l'hotel, soltera i embarassada, cuidar-la a ella i al seu fill fins que neixi per a oferir-lo, un cop nascut, a una família que el tindrà cura d'ell per sempre, a canvi de no fer-la fora de l'hotel i que li lliuri el nadó un cop naixi sense protestar.
Dos ocells d'un mateix tret.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada