Hi ha pel•lícules que s'han d'anar a veure. Només per que queda be dir que s'han vist. Tant se val si la pel•lícula ens agrada, o la volem anar a veure. Es el que amb anglès es diu A Must, o l'has vist, o no ets ningú.
Ja hi ha hagut altres exemples en cinema: 2001 A Space Oddissey, Je te salue, Marie, Mullholland Drive (si es diu en el seu idioma original, encara queda millor)... normalment son pel•lícules llargues, lentes i tedioses, de afamats i reputats directors que no es prodiguen massa en el cinema, i que desprès no guanyen masses premis, però que ja queden com a pel•lícules de culte en l'imaginari cinematogràfic.
Aquesta setmana s'ha estrenat a Barcelona l'última pel•lícula del Terrence Malik (director reputadìssim, i que no es prodiga gens en el cinema), El Àrbol de la Vida, amb el Brad Pitt i el Sean Penn com a principals protagonistes. D'entrada, ja es diu que es llarguíssima i horrorosa, però, gràcies a la seva presentació en el Festival de Cannes i el boca a boca, ha esdevingut un film de culte i un a must. Si no l'heu vist, ja sabeu, no sou ningú. Com jo.
L'anècdota es que hi ha un cinema a Cornellà que avisa que si la pel•lícula no agrada, i es vol marxar, pot fer-ho a canvi d'un tiquet per una propera sessió i pel•lícula. Això si, s'ha de fer durant la primer mitja hora de pel•lícula. Més tard, no val. No ho havia vist mai. Inaudit.
Vull fer menció especial a la preciosa fotografia del cartell de la pel•lícula. Només per això, ja ha valgut la pena que es filmés.
Ja hi ha hagut altres exemples en cinema: 2001 A Space Oddissey, Je te salue, Marie, Mullholland Drive (si es diu en el seu idioma original, encara queda millor)... normalment son pel•lícules llargues, lentes i tedioses, de afamats i reputats directors que no es prodiguen massa en el cinema, i que desprès no guanyen masses premis, però que ja queden com a pel•lícules de culte en l'imaginari cinematogràfic.
Aquesta setmana s'ha estrenat a Barcelona l'última pel•lícula del Terrence Malik (director reputadìssim, i que no es prodiga gens en el cinema), El Àrbol de la Vida, amb el Brad Pitt i el Sean Penn com a principals protagonistes. D'entrada, ja es diu que es llarguíssima i horrorosa, però, gràcies a la seva presentació en el Festival de Cannes i el boca a boca, ha esdevingut un film de culte i un a must. Si no l'heu vist, ja sabeu, no sou ningú. Com jo.
L'anècdota es que hi ha un cinema a Cornellà que avisa que si la pel•lícula no agrada, i es vol marxar, pot fer-ho a canvi d'un tiquet per una propera sessió i pel•lícula. Això si, s'ha de fer durant la primer mitja hora de pel•lícula. Més tard, no val. No ho havia vist mai. Inaudit.
Vull fer menció especial a la preciosa fotografia del cartell de la pel•lícula. Només per això, ja ha valgut la pena que es filmés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada